dijous, 15 de gener del 2015

UN VIATGE PER LES EMOCIONS

Avui vull compartir amb vosaltres que, després de molts dies fent feina, tenim el joc multimèdia acabat! S'anomena Un Viatge per les Emocions, i servirà per a que els infants d' Educació Infantil coneguin un poquet més les emocions que tots nosaltres tenim i que a vegades ens costa tan identificar. 
No ha estat un procés fàcil ja que hem hagut de canviar moltes coses al llarg de tots aquests mesos, però al cap i a la fi, podem dir que hem creat un joc, que no és poc! 
Aquest pròxim dilluns el presentem a la resta de companyes i a partir d'aquí farem les correccions adients per tal que quedi enllestit definitivament. 
Esperem que agradi i que funcioni bé!



diumenge, 4 de gener del 2015

Activitat 8

EL COS HUMÀ AMB LA PDI!

Avui en dia si tenim la sort de comptar amb una pissarra digital interactiva dins de l’aula d’infantil, tenim al nostre abast un munt de recursos i avantatges per a ensenyar i aprendre amb les noves tecnologies.

Els més petits es senten atrets per aquesta eina i els mestres poden crear els seus propis materials, o emprar-ne d’altres que ja estan fets.

La PDI o Pissarra Digital Interactiva té moltes possibilitats, i serveix des de per fer el Bon dia, com  per treballar amb projectes, o fer una activitat esporàdica.

L’activitat que proposo avui és per fer a una classe amb infants de quatre i cinc anys.
Consisteix en explorar el cos humà. És un tema que es troba al currículum i que és de vital importància per als més petits, ja que al ser tan curiosos, es ben prest i es demanen a veure  com es diu cada part, i per què una part es diferent entre fillet i filleta.

L’activitat consistiria en una presentació preparada per la mestra on el primer que hi aparegui sigui una breu historia d’un fillet i una filleta. A partir d’aquí aniran sorgint una sèrie d’activitats que es podran fer amb el gran grup, per a fomentar la col·laboració i l’ajuda entre ells, i es tractarà de posar-li nom a les diferents parts del cos, posar la lletra que hi falta, dibuixar alguna part del cos, relacionar i trobar diferencies.


És una activitat que crec que pot ser útil i entretinguda, tot i que com he dit hi ha moltíssimes idees i formes diferents per a emprar la pissarra digital interactiva a educació infantil. 

RECURS EDUCATIU MULTIMÈDIA


Al llarg del darrer mes de Desembre i de totes les vacances de Nadal, el grup format per na Margaret, na Vanesa i jo na Mar, hem estat treballant en el nostre projecte per a crear un material multimèdia educatiu per a educació infantil.

Vam decidir que el tema fossin les emocions que solen tenir els infants des de els tres als sis anys. Ens vam repartir un poc la feina i cadascuna de nosaltres ha fet una part, una edat diferent.

En el meu cas, he fet les emocions de quatre anys, i he de dir que he après tant del tema emocional en si, com a muntar un power point amb tots els objectes, animacions, i demés que fan falta per a que d’una presentació corrent pugui sortir un joc realment entretingut i educatiu per als més petits.

Hem fet molta feina, i encara en queda, perquè no està acabat, i tot i les nirviades i hores intentant fer que funcioni una cosa que no va, és una feina gratificant i ben segur que el resultat serà bo.

Ja vos anirem contant!


dijous, 27 de novembre del 2014

Activitat 7

Que és un  PLA TIC i un PLA TAC ? 

El PLA TIC de centre (Tecnologies de la informació i la comunicació), és la planificació inclosa al Projecte Educatiu de Centre, on s’explica el desenvolupament, el tractament de la informació i la competència digital del centre en qüestió. També inclou les Tic com una eina més per a l’ensenyament i aprenentatge de l’aula.

Per tant, el Pla Tic és un document amb les consignes del centre en relació als objectius del propi pla, estratègies de dinamització i la gestió dels recursos tecnològics, així com la introducció de les Tic en les diferents àrees curriculars.

El PLA TAC de centre (tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement) és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc del’autonomia de centre i del Projecte Educatiu. Malgrat que el mot governança pugui tenir accepcions diverses, podríem convenir a entendre aquest concepte aplicat als centres educatius com una forma de direcció on la presa de decisions es fa a partir de la responsabilitat compartida en diferents àmbits: equip directiu, coordinació pedagògica, coordinador o coordinadora TAC o comissió TAC, caps de departaments en el cas dels instituts, consell escolar, AMPA, etc.

És a dir, que la concepció i l’aplicació del Pla es va elaborant i gestionant de forma capil·lar per tal d’involucrar tota la comunitat educativa, però la funció de l’equip directiu és clarament de lideratge i d’impuls de tot el procés.

La integració plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d’innovació i gestió del canvi, que afecta, d’una banda, tots els seus integrants i, de l’altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu, organitzatiu i tecnològic. Per facilitar que aquest procés es desenvolupi de forma harmònica, és necessari un Pla TAC específic que formi part del projecte educatiu del centre.

Elaborar un Pla TAC és un procés complex que requereix un impuls decidit per part de l’equip directiu, que n’ha d’exercir la coordinació, el consens del claustre del professorat i la complicitat de tota la comunitat educativa.

El Pla TAC ha d’establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.
El projecte d’implementació de les tecnologies ha de ser un compromís entre el desitjable i el possible i sobretot ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. És també molt important que tothom s’involucri en el desenvolupament del projecte.

L’elaboració del Pla TAC de centre pot esdevenir un poderós mecanisme d’innovació. En aquest context, l’elaboració del Pla ha de proporcionar espais i temps per establir intercanvis entre el professorat per reflexionar, debatre, compartir i, en resum, per aprendre.

Les principals diferencies entre el Pla TIC i el Pla TAC són:

En el Pla TIC hi trobem la informació necessària per a saber com es tracta en el centre la informació i  la transmissió de la informació amb relació a la tecnologia.

El Pla TAC és com veuen les TIC i com les tracten a nivell de centre, escola. El Pla TAC ha d’establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.

Informació extreta de: 


dijous, 20 de novembre del 2014

Activitat 6

Després de veure un vídeo on Jordi Adell ens explicava el concepte de competència digital i tots els aspectes que inclou, i conèixer a través d’una presentació les fases d’integració de les TIC, en quan a competències dels professors, se’ns ha plantejat a quina fase ens trobem nosaltres com a futures mestres.

Doncs bé, primer de tot dir que de les competències digitals que se’ns presenta, puc dir que pel que fa la primera crec que sóc prou capaç per a treballar amb diferents informacions. La competència informacional inclou des de saber trobar un problema, organitzar, avaluar, crear-ne de nova i difondre-la. Ha estat en gran part gràcies a la carrera que ens ha fet fer molta feina relacionada amb la cerca d’informació i he anat agafant experiència.

Pel que fa a la informàtica o la utilització d’eines que ens ofereix la tecnologia, manifest sense cap dubte que estic “enganxada” sobretot a la tecnologia mòbil. També he de dir que des de que vaig provar a agafar apunts a classe amb ordenador, no ho canvio per agafar-los a mà, és més, em costa bastant. Però pel que fa referència a tindre un munt d’aparells i no saber-los emprar, puc dir que no, que només tinc aquells que em són útils en el meu dia a dia.

Avui en dia la societat ja no només utilitza el text escrit, sinó que vivim en una societat audiovisual, per això és necessari que des de les escoles es formin persones crítiques i capaces amb tots els llenguatges, inclosos l’audiovisual, per a no ser simplement espectadors, és l’anomenada alfabetització múltiple. He de dir que jo fins fa pocs anys no vaig començar a adquirir destreses amb els aparells tecnològics i que va ser sobretot a batxillerat quan els vaig començar a emprar més.

El que sí que és cert que em costa més és ser critica i selectiva amb la informació. No sempre, però moltes vegades em costa decantar-me cap a una o cap a l’altra, o relacionar-la amb la que ja tenia, i crec que aquest component genèric l’he de millorar.

Un aspecte del vídeo amb el que estic totalment d’acord és que la ciutadania digital, és a dir, els usuaris de xarxes socials, etc. Han d’estar igual d’educats que ho poden estar a la societat normal i corrent. L’escola i la família han de fer feina conjuntament per a formar a bons ciutadans digitals, que respectin la legalitat i facin valer també els seus drets com a tals. Personalment crec que no hi ha prou privacitat i que moltes persones en fan un mal ús de les noves tecnologies, quan haurien de servir per a millorar el nostre dia a dia.

És necessari que les metodologies de l’aula siguin actives i que els professors estiguin suficientment formats per  poder transmetre els seus coneixements i saber del que parlen.
I aquí apareixen les fases d’integració de les TIC i la competència digital del professorat. Al nostre país tenim tecnologia als centres, disposició i formació, però ens fa falta més temps per a poder aconseguir-ho, ja que no es tracta d’un procés ràpid el de integrar les noves tecnologies en el dia a dia de les aules.

Les fases d’integració ACOT són les següents:

1. Aprendre l’ús bàsic de la tecnologia (familiarització del professor amb els aparells). 

2. Adopció. Utilització de la tecnologia com a suport de les formes tradicionals d’ensenyar (s’utilitza la tecnologia sense cap innovació). 

3. Adaptació. Integren la nova tecnologia en les practiques tradicionals. Es centren en la productivitat dels estudiants. (edició de text, fulls de text, gràfics, etc). 

4. Apropiació. Es centren en el treball cooperatiu, interdisciplinari, basat en projectes d’aprenentatge. Utilitzen la tecnologia quan es necessària i afegeix valor i s’utilitza com una eina entre altres.

5. Invenció. Descobreixen nous usos per a la tecnologia o combinen diverses tecnologies de forma innovadora. Els professors utilitzen la tecnologia com mai no l’havien utilitzat abans. Innoven i creen coses noves.

I actualment a quina fase em trobo?

Primer de tot dir que la primera fase la tinc adquirida des de fa alguns anys, ja que a la força m’hi vaig haver de fer amb la tecnologia per a realitzar diferents tasques acadèmiques i amb l’aparició dels mòbils, que van revolucionar la nostra societat. En quan a la segona i la tercera crec també,  ja que com he dit abans és necessari introduir noves tecnologies a les aules i personalment crec que si ara em poses a fer feina en una classe les inclouria, encara que fos el més bàsic.
Actualment però crec que estic entre  la quarta i la quinta fase, ja que encara estic aprenent com utilitzar la tecnologia com una eina més entre altres de les quotidianes dins l’escola. A dia d’avui ens estan ensenyant a fer feina de forma cooperativa i moltes eines que fins ara desconeixia. M’agradaria poder arribar a tenir la quinta fase ben assolida i saber combinar de forma innovadora aquestes tecnologies i poder transmetre els valors i el que jo sé de la millor manera possible.




dilluns, 17 de novembre del 2014

PADLET

Avui a classe hem descobert una nova eina per fer murals. Es diu PADLET i és molt útil ja que et permet inserir diferents objectes, compartir i guardar en el format que prefereixes. És una bona eina per a emprar amb els fillets amb una pissarra digital, per sortir dels murals convencionals, i perquè et permet interaccionar amb els continguts que hi afegeixes, a diferència del paper. La feina d'avui en petit grup, ha estat fer un resum amb aquesta eina de la normativa actual respecte la introducció de les noves tecnologies a l'educació infantil:

dijous, 30 d’octubre del 2014

Activitat 5

Reflexionem sobre les possibilitats i limitacions del software educatiu a l’aula.

Avui en dia són moltes les possibilitats que ens ofereixen els software com a eines educatives en el dia a dia de l’aula. Un programa amb aquestes característiques pot servir per a aprendre nous coneixements i reforçar-ne d’altres, ja sigui a l’escola o a casa. Centrant-nos en les aules d’educació infantil, aquestes serien algunes de les possibilitats i limitacions que ofereixen aquest tipus de programes: 

Possibilitats: 
- Major concertació dels infants ja que són materials atractius. Els infants es poden sentir motivats ja que les imatges i continguts que s’ofereixen són atractius i ho pot manipular sense moltes dificultats. A més els manté concentrats al llarg de tota l’activitat si aquesta està ben dissenyada. 

- Suposen implicació tant dels infants com dels adults en alguns casos. Els infants poden experimentar i aprendre interactuant amb l’ordenador i també dels seus propis errors. Per a que això passi però s’ha de tractar l’error de forma correcta. 

- Cooperació en algunes activitats. En el cas d’utilitzar l’ordenador de la classe, donat que no n’hi ha prou per tots, apareix un sentiment de cooperació per a que tots puguin fer les activitats. Afavoreix la comunicació i el diàleg entre ells, permet una reflexió conjunta i es poden intercanviar ajuda. 

- Més accés a la informació i manera d’aprendre a treballar amb les noves tecnologies. És un primer pas per al que serà el futur. És un mitjà d’aprenentatge eficient. 

- Nous entorns d’aprenentatge centrats en l’Infant i les seves necessitats. S’adapten al nivell de cada alumne i permet un aprenentatge més globalitzat. 

Limitacions: 
- Moltes vegades suposen una gran despesa econòmica. No tots els centres es poden permetre l’adquisició d’aquests tipus de programes. 

- Els docents no sempre estan preparats. Cal que els mestres coneguin els objectius i les característiques dels programes abans de fer-los servir amb els nens. Així com també és necessari que mantinguin un control en la seva utilització i un seguiment dels infants. Ha de comprovar la qualitat i què es tracta realment d’un producte pedagògic. 

- Pot distreure a alguns infants. Per a aquells infants que es distreguin amb facilitat o que tinguin algun tipus de problema de concentració, pot suposar un problema ja que normalment les característiques d’aquests solen ser colors, música i animacions, i poden despistar més que concentrar. 

- No estan adaptats a l’edat o al nivell cognitiu, o bé les activitats tenen un gran desnivell entre les unes i les altres. 

- L’objectiu no està definit. A vegades els programes no treballen una cosa en concret com pot ser una unitat didàctica realitzada a l’aula, i això pot suposar una mica de confusió. 

- El disseny no sempre és adequat per a les primeres edats. A vegades no es tracta de la millor manera la presentació i les icones o els botons no estan ben adaptats als infants, els colors són massa cridaners o l’estructura no està clara. 

Com hem pogut veure, cal que un material d’aquestes dimensions estigui ben planificat, dissenyat i organitzat per tal que els infants puguin gaudir emprant-lo i a la vegada aprendre de manera interactiva.